Quan vaig fer el bateig de busseig tant sols va ser per conèixer aquest món, però una immersió va portar a lʼaltra…i vaig obtenir l’OWD. Vaig anar seguint fent immersions, més especialitats i més descobriments…Jo tenia por a no veureʼm els peus quan entrava a l’aigua, i ara, no sortiria a superfície. I tot aquest canvi, perquè?

Jo era fumadora amb ganes de deixar-ho, però no trobava mai un motiu prou convincent. Sóc un sac de nervis i un coet!! En Xavi, l’instructor de Plàncton i qui mʼha ensenyat tot el que sé i com aplicar-ho en el dia a dia, em va dir: “si vols bussejar has de deixar de fumar!!!“. La curiositat de fer una immersió i conèixer el món marí va ser motiu suficient per deixar el tabac! I així va ser, a la setmana de no fer ni un sol cigarret vaig fer la primera immersió. Dʼaixò ja en fa uns quants anys! Amb ganes dʼapendre més i més, mʼhe anat format i acreditant dins el meu nivell obtenint coneixements que mʼhan ajudat a avançar en el món del busseig i també en situacions complicades que es presenten a la vida, com la que ara estic vivint.

Aquest any de pandèmia, difícil per tots, per mi encara ha estat pitjor. A lʼestiu després de moltes visites i proves mèdiques, van diagnosticar el meu marit, de 54 anys, lʼELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica), una malaltia neurodegenerativa molt cruel, que no té cura i és molt difícil de suportar i gestionar. Implica un canvi radical en tots els sentits de la teva vida. Per afrontar cadascun dels moments que ens toca viure, busques solucions, remeis, espurnes de llum… el que sigui i allà on sigui, fins hi tot sota les pedres.

Per mi bussejar significa haver perdut la por a l’aigua. Quan sóc a les profunditats marines disfruto del vertader relax, comfort, tranquil·litat… de ser tu i el teu company, de no sentir res de l’exterior, ni veus, ni sorolls ni res de res. Només bombolletes, imatges espectaculars, vida marina, aigua, coves, peixets, pau… un món diferent. Una “altra” realitat.

Quan la vida et posa a prova, utilitzes totes les armes que tens a lʼabast per sobreviure. Jo em vaig aferrar a les que en Xavi em va ensenyar en cada curs dʼespecialitat i en cada immersió. En qualsevol curs de busseig necessites, bàsicament, saber nedar, és clar, però també saber flotar i sobretot, el més important, saber-te controlar, capacitat dʼautocontrol! Qualsevol cosa que et pugui sorpendre en una immersió, igual que a superfície, lʼhas de saber solventar amb un gran control de les teves emocions. No et poden superar, i errar en la teva actuació que pot ser crucial en aquell moment, sota lʼaigua molt més. Vaig fer el curs de React Right, per saber actuar davant una parada cardiorespiratòria, o subministrar oxigen, reciclar-me amb el DEA (que ja estava autoritzada per Suport Vital de la Generalitat), a saber respondre davant dʼun accident a un submanirista -a lʼaigua o a superfície- …Després en Xavi em va engrescar a fer el Diver Stress&Rescue, i jo que mʼapunto a un bombardeig vaig accedir. Que sí, és rescat i control de lʼestrés sota lʼaigua, però tot això ho uneixes, i a terra ho pots aplicar. Això és el que jo he fet davant la malaltia del meu marit: unir busseig, aprenentatge i vida.

He viscut situacions de molt estrés mental i físic. Com ja porto un temps convivim amb lʼELA, sé que en qualsevol moment es pot presentar una situació critica. Jo, seguint els consells dʼen Xavi, he aplicat algunes de les normes dʼaquestes especialitats més les bàsiques per bussejar, per dominar el moment de màxim estrés. Un dʼaquests moments va arribar…un moment amb molt, molt estrés i dur. No tʼho esperes, no tens temps de pensar, has dʼactuar. Un cop passat penses què has viscut, com has actuat i te nʼadones que les normes bàsiques del busseig les pots aplicar en el dia a dia de la teva vida, com a mínim jo, amb lʼexperiència que tinc, així ho entenc i ho faig quasibé sense adonarmeʼn.

He arribat a la conclusió, que bussejar, a més de ser un esport que et mostra el món marí en tota la seva essència que et porta a una altra dimensió, tota la formació que necessites per gaudir-lo, tʼensenya a tenir serenor, relaxació, capacitat dʼautocontrol i actuació. Tot això ho ajuntes i et serveix en els moments crítics de la vida. Per mi el busseig es una teràpia dʼautocontrol, dʼajuda i de vida. El busseig ha estat i és la meva barca de salvació. La meva teràpia. La meva espurna de llum.

Espero que amb tota la meva humilitat us ajudi la meva aportació i la meva manera de viure i veure el món del busseig.

Que viure tingui sentit, que tingui sentit viure!!!!

Joana Bono, submarinista i amiga de Plàncton Diving